Ara, el que més greu li sap es la pèrdua de la seva fidelíssima màquina. Altres vegades també li havia anat d'un pel, Peró sempre algú havia pogut apedaçar aquell estrambòtic automòbil i l'andromina havia tornat a córrer. La historia del cotxe el conduïa a les primeres escenes de la infància.

I entre tots els records, la figura de l'avía envoltada pels nets que traïen, amb la consegüent cridòria, l'aparicio del cotxe al fons del camí del jardí.

Desprès, l'excursió al molí i l'expedició a la vinya del pobre Pagès. Allà, amb l'oïda parada per no ser sorprès, l'assalt a un raïm massa verd i a uns préssecs massa madurs que li produïren l'única sensació un poc màgica d'aquell dia.

Badia i Grifoll, Ortografia Catalana Ed.. Castellnou (pàg..38 cat.