La possibilitat de trasplantar òrgans ha constituït un somni fantàstic per a la humanitat des de temps immemorials. I és lògic, ¿què pot ser més desitjable, terapèuticament parlant, que poder substituir una part del cos irremeiablement malalta per una altra de sana? És així com es troben al·lusions a trasplantaments d'òrgans en totes les mitologies, i fins i tot referències d'intents de trasplantaments en el curs de tot l'últim mil·leni.
Però han hagut d'avançar molt els coneixements mèdics perquè el somni arribés a convertir-se en realitat, i solament des de mitjans d'aquest segle s'ha pogut aconseguir trasplantar òrgans amb èxit.
Però si bé ja comptem amb els avenços científics i tecnològics que permeten portar a terme trasplantaments amb èxit, perquè el somni es converteixi en una realitat plena encara ens falta el més important: comptar amb suficients òrgans disponibles. I aquí ens trobem amb una gran paradoxa: milers de persones malaltes esperen un òrgan, els mitjans tècnics necessaris per efectuar els trasplantaments en condicions idònies són a punt, però els òrgans per trasplantar són escassos.
Existeixen diverses associacions que intenten promoure la realització de trasplantaments i confeccionen, per a qui se sent sensibilitzat per aquest assumpte, carnets on es manifesta el desig que els òrgans de la persona siguin utilitzats amb tal finalitat en el moment oportú. Lògicament si es porta un carnet d'aquest tipus junt a la documentació es facilitarà tota la tramitació legal. Però és important saber que es tracta d'una formalitat que, si bé ñes molt útil, de cap manera no és indispensable.
Dr. Josep del HOYO/ Dr. Adolf CASSAN; Avui
(22-V-
