martes, 23 de noviembre de 2010

DONACIÓ D'ÒRGANS I SOLIDARITAT

La possibilitat de trasplantar òrgans ha constituït un somni fantàstic per a la humanitat des de temps immemorials. I és lògic, ¿què pot ser més desitjable, terapèuticament parlant, que poder substituir una part del cos irremeiablement malalta per una altra de sana? És així com es troben al·lusions a trasplantaments d'òrgans en totes les mitologies, i fins i tot referències d'intents de trasplantaments en el curs de tot l'últim mil·leni.

Però han hagut d'avançar molt els coneixements mèdics perquè el somni arribés a convertir-se en realitat, i solament des de mitjans d'aquest segle s'ha pogut aconseguir trasplantar òrgans amb èxit.

Però si bé ja comptem amb els avenços científics i tecnològics que permeten portar a terme trasplantaments amb èxit, perquè el somni es converteixi en una realitat plena encara ens falta el més important: comptar amb suficients òrgans disponibles. I aquí ens trobem amb una gran paradoxa: milers de persones malaltes esperen un òrgan, els mitjans tècnics necessaris per efectuar els trasplantaments en condicions idònies són a punt, però els òrgans per trasplantar són escassos.

Existeixen diverses associacions que intenten promoure la realització de trasplantaments i confeccionen, per a qui se sent sensibilitzat per aquest assumpte, carnets on es manifesta el desig que els òrgans de la persona siguin utilitzats amb tal finalitat en el moment oportú. Lògicament si es porta un carnet d'aquest tipus junt a la documentació es facilitarà tota la tramitació legal. Però és important saber que es tracta d'una formalitat que, si bé ñes molt útil, de cap manera no és indispensable.


Dr. Josep del HOYO/ Dr. Adolf CASSAN; Avui
(22-V-

jueves, 18 de noviembre de 2010

CLASIFICASIÓ DE LES PARAULES

Al segle VIII els Pirineus es trobaven molt poblats, a causa de les lluites socials del Baix Imperi, les invasions germàniques i la conquesta musulmana. Quan la població de la zona pirinenca arribà al seu sostre, s'inicià un nou corrent migratori terres avall, cap al pla. Famílies camperoles procedents de les valls pirinenques i també d'altres llocs s'instal·laren en zones poc poblades, sovint sota la protecció de l'aristocràcia comtal i, amb el seu treball, van augmentar la producció agrària, base del creixement de la societat medieval. Un dels fets més enriquidors d'aquest moviment colonitzador fou la barreja cultural que es formà, amb motiu de la diversitat de tradicions culturals dels repobladors, que, en bona part, eren pagesos humils, que emigraven empesos per la necessitat.

AGUTS:població, pla, també, protecció, comtal,



PLANS:segle, lluites, baix,
germàniques, conquesta, germàniques, imperi, trobaven, conquesta, musulmana, invasions,pirinenca, sostre, corrent, migratori, avals, famílies,camperoles, procedents, l'aristocràcia, treball, agrària, base, pagesos,


ESDRÚIXOLS:pirineus, poblats,
invasions, nou, sovint, augmentar,societat , medieval, enriquidors, moviment, cultural, motiu, repobladors, humils, necessitat.



jueves, 11 de noviembre de 2010

Ara, el que més greu li sap es la pèrdua de la seva fidelíssima màquina. Altres vegades també li havia anat d'un pel, Peró sempre algú havia pogut apedaçar aquell estrambòtic automòbil i l'andromina havia tornat a córrer. La historia del cotxe el conduïa a les primeres escenes de la infància.

I entre tots els records, la figura de l'avía envoltada pels nets que traïen, amb la consegüent cridòria, l'aparicio del cotxe al fons del camí del jardí.

Desprès, l'excursió al molí i l'expedició a la vinya del pobre Pagès. Allà, amb l'oïda parada per no ser sorprès, l'assalt a un raïm massa verd i a uns préssecs massa madurs que li produïren l'única sensació un poc màgica d'aquell dia.

Badia i Grifoll, Ortografia Catalana Ed.. Castellnou (pàg..38 cat.

jueves, 4 de noviembre de 2010

LLUÇ A LA PORTUGESA

Lluç a la portugesa:
1. talleu un lluç a rodanxes, cada una d' uns 240 grams,amaniu-les bé per tot arreu amb sal fina.
2. pobre fresc mòlt





ELS PRIMERS A CONOIXER EL VI

L'Empordá iconcretamanon Empúries va ser de les primeres zones a la peninsula a conèixer la cultura de la vinya y el vi.
el fet de tracar-se d' una important colònia grega primer y romana després s'allargà durant molt anys.
A l' edatmitjana les vinyes anaren creixent
del segle XIX l any 1879 la plaga de la fil-loxera va aruiinar després un dur treball de molts vinyatairesmai més s'ha